diumenge, 21 de juny de 2009

No hi ha res per atzar

Ara ja fa un any, molt al principi de la creacio d'aquest blog, vaig escriure un post anomenat Àngels, on es feia un petit homenatge a totes aquelles persones que al llarg del camí ens hem anat trobant. Als amics, aquest àngels sense ales però que sense ells la vida hauria estat molt diferent.

En aquest escrit ja feia referencia a que en el llarg camí de la Vida, hi ha persones,"àngels", que apareixen. Algunes d'elles t'acompanyen i comparteixen el camí al llarg de tota la teva vida, altres, però, comparteixen amb tu un tram d'aquest camí i quan la seva missió ha finalitzat desapareixen sense fer soroll deixant al cor un imborrable record.

Avui voldria fer-ne un petit esment, un record, un homenatge tots els angels que m'he anat trobant pel cami, uns perdurables al llarg dels anys, altres desapareguts pero no per aixo menys valuosos.

Reconec que hi ha moments quan algu desapareix del teu entorn emocional, que et preguntes perque, quina ha estat la rao d'haver-se trencat una relacio. Si ho pensem en deteniment ens adonarem que simplement la seva misio havia arribat a la seva fi. No hi ha res per atzar, anem trobant a cada moment les persones mes adequades per seguir endavant.

A tots els angels del passat del present i del futur, sigueu on sigueu, compartiu el Cami per sempre o tan sols un tram, tan se val... gracies per formar part de la Vida!


4 comentaris:

Carme ha dit...

Bé, potser sí... però jo sóc tossuda i amb els meus més i els meus menys... intento que la gent no marxi del meu costat. Si ja hem acomplert una missió, ells o jo, bé en podem inventar una altra.

Carme ha dit...

I ja recordo el teu posts dels àngels. Recordo que em va agradar molt. Sempre he cregut que existeixen els àngels i descreguda com sóc, té el seu què!

Aina ha dit...

En el fons penso el mateix que tu. Per aquest motiu el post. En moments de perdua d'algun amic/ga surgeixen aquestes reflexions.... i faig el mateix:intento que la gent no marxi del meu costat.

Anònim ha dit...

algun dia ens hauràs de dedicar un post als dimoniets... no som dolents, som entremeliats...