Reflexions.


Per qüestions de feina, he elaborat un escrit respecte la realitat de l'educació inclusiva, com ja vaig fer en el post "Una realitat molt diversa o l'educació inclusiva" . He pensat posar-ho com un post perquè crec que pot ser interessant i podeu donar la vostra opinió si voleu.

Parlem abastament de la Inclusió, fa anys el terme emprat era Integració. Volem i acceptem un món divers i per tant entenem que tothom és diferent i autèntic, amb unes potencialitats i unes mancances que des de la primera infància s’han d’atendre correcta i adequadament per poder esdevenir en el futur persones actives dins de la Societat, sigui quina sigui la seva realitat.

Aquest plantejament, crec que és majoritàriament acceptat i que és molt adequat que el Sistema Educatiu persegueixi aquest fi, evitant segregacions personals siguin per origen o handicaps o sobredotació (tan se val la casuística).

Però per poder portar a terme un bon procés d’Inclusió és bàsic i necessària una prèvia . És molt important formar professionals, crear USEEs, augmentar els especialistes amb EE, com així els logopedes, MALL, Fisioterapeutes i auxiliars d’Educació Especial, també la implicació dels EAPs... Però per sobre de tot, com a eix vertebrador, és necessari tenir uns recursos econòmics que recolzin tot el projecte. Si no existeixen és com tenir un gegant amb peus de fang (no serà viable adequadament).

En aquests moments, s’estan retallant les inversions previstes, es reajustaran les assignacions d’auxiliars d’EE (no hi haurà augment) pel proper curs i la plantilla dels EAPs no augmentarà, ans al contrari, els especialistes dels equips de zona que entrin en etapa de jubilació no seran substituïts per nou membres sinó que l’equip de zona quedarà reduït de personal. (recordem que de mitjana d’atenció a centres per part d’EAP és d’un dia a la setmana –per centres públics i concertats- un dia que a la realitat es redueix a l’horari de 9h-14h. Hi ha centres més afortunats que tenen un altre dia quinzenalment).

És sabut que es va augmentant progressivament el percentatge de nens/es amb nee (les raons podrien obrir un nou debat social, però crec que en aquest moment no pertoca). Per tant s’ha de tenir previst que cada vegada més ens haurem d’adaptar a unes necessitats més concretes. Com hi podrem donar resposta adequada.? És cert que un dels punts forts de la Inclusió és el plantejament del Treball Cooperatiu, fet que potencia la atenció a la diversitat i l’aprenentatge entre iguals, però amb això ja n’hi haurà prou? Com es portarà a terme la nova orientació dels centres d’EE?

En resum per fer una adequada atenció a la diversitat, fer una bona prevenció i adequació per atendre els alumnes és necessari fer un treball des de diferents fronts (professional, adaptació, recursos....) però uns dels fronts importants són els recursos econòmics, Com es donarà resposta per poder fer una Inclusió adequada.?

No oblidem una cosa molt important no som una empresa que treballa amb materials, estem tractant amb éssers humans i la nostra intervenció serà molt important en el seu desenvolupament i maduració. Depenent de com treballem i amb els recursos que tinguem podem arribar a fer un flac favor a aquests alumnes i a la Societat.

Comentaris

Joan ha dit…
Considero que la diferència entre un alumne amb necessitats educatives especials i un que no té aquesta consideració és que, al menys, els primers són conscients dels seus límits i, alhora, de les seves potencialitats.

Jo vaig tenir la gran sort de compartir el BUP i COU, així com la carrera universitària amb una persona meravellosa que era i és invident.

Vaig aprendre que totes les persones ho poden fer tot si s'ho proposen i se'ls ajuda a suplir les seves deficiències.

També vaig aprendre que tot allò que els falta per una banda, se'ls desenvolupa per una altra, essent persones meravelloses amb unes habilitats, amb unes qualitats, amb uns talents que els converteixen en persones especials.

Els pares i els educadors, davant de qualsevol fill o alumne, i amb més raó si tenen una necessitat especial, tenen l'oportunitat de veure-s'hi reflectits i prendre consciència de quantes limitacions mentals i emocionals arrosseguem i com la millor manera d'educar els fills i alumnes és ser nosaltres mateixos el canvi que veiem clar que han de fer els nostres fills i alumnes.

Crec que és així de simple.
Anònim ha dit…
la filosofia de la inclusió es perfecta sobre el paper o amb deficiències lleus o fàcilment integrables, com les sensorials o retards mentals lleus.
¿com podem ser tan agosarats de creure que a l'escola trobarem resposta adequada a autistes profunds i a brots d'esquizofrènia, per exemple, quan la mateixa administració no ha trobat un lloc adequat per a ells?No m'importa tenir-los a la classe però aquests nens rebran el que necessiten? si els altres alumnes veuen que no està correctament atès el seu company amb NEE, resulta tan enriquidor tenir-los a l'escola ordinària?O canvia moltíssim l'escola, des del seu personal, dotació econòmica i disseny psicopedagògic i didàctic o això és impossible...i el departament no està per gaire "despeses".

Entrades populars