diumenge, 12 d’abril de 2009

Somni de Pasqua

Aquests darrers dies estem voltats de dolor pels sismes que s'han anat produint a l'Aquila (Itàlia) deixant al seu pas un rastre de morts, runes i víctimes. Però si mirem una mica més enllà, fem unes petites passes enrera, ens adonarem de la tristesa, dol , dolor i llàgrimes entela al nostre planeta, com si d'una boira es tractés. Crisi econòmica i alimentaria a nivell mundial, desajustos i injustícies socials, lluites de Poder, la natura alterada per l'efecte del canvi climàtic....

Podria semblar que la Humanitat no té esperança, que no apendrà mai de la vida. Diuen que el destí està escrit... però si mirem bé enmig d'aquesta boira trobarem petites gotes d'aigua molt nítides que poc a poc van aclarint-la il.luminant l'entorn. Petites gotes de bondat, ajuda, compresió, donació, servei, empatia, escolta, sencillesa, pau.... personificades alguns cops per homes i dones relevants, però molts cops per gent anònima que va teixint en silenci una terenyina d'Amor. No cal anar gaire lluny segur que al costat nostre trobarem un Ser de Llum. El més increible de tot és que nosaltres mateixos som Essers de Llum simplement cal adornar-nos.

El destí està escrit.... és veritat, està escrit en la nostra escència, en el nostre esperit. Molt endins del teu cor, trobaràs l’essència d’aquell que vols ser tu.

Jo he somniat una Església neta de pols, abandonant les formes del passat, i els gestos d’abans...
Jo he somniat una Església tota atenta al dem de Déu, que s’està pastant avui en la massa humana.,.
Jo he somniat una Església que sabia comprendre-ho tot, que sabia estimar-ho tot...
Jo he somniat una Església que no sabia gairebé res i que esperava, que el qui passa li digués com devia ser Jesús...
Jo he somniat una Església preocupada només per la Fe, i que no anunciava a cops de veritat el que calia creure per ser un jorn salvats...
Jo he somniat una Església a la recerca constant de Déu, i buscant, a les fosques, el veritable rostre de Jesús...
Jo he somniat una Església que no era cap autoritat, i que només s’oposava a la mentida i a tota mena d’injustícia...
Jo he somniat una Església que no s’amagava darrera paraules boniques, i que, en la seva nuesa, deia sempre la Veritat...
Jo m’he somniat a mi mateix, cercant a mi mateix, descobrint i estimant Déu en una Església feta d’homes...
(Autor: crec que el text és de Martin Luther King)

Deixem fondre les barreres del nostre cor i de la ment i comencem a caminar creient amb nosaltres mateixos, tot és possible si realment ho desitgem amb el cor, tot gran canvi comença per un petit pas per un canvi en el nostre interior.

Slumdog Millionaire potser és un petit exemple, encara que sigui de pel.licula. Quan es vol realment una cosa i és de cor, no hi ha barrera cap mena que ens impedeixi el que més desitjem. Potser és fantasia, però el fet de plantejar-se una ínfima possibilitat de canvi interior s'haurà guanyat molt. Aquí teniu Jai Ho, el número musical final del film , molt a l'estil de Bollywood. Si voleu tenir la lletra de Jai Ho ...