El decreixement

"¿Per què no prioritzem les necessitats dels 5.000 milions d’éssers indefensos? No es pot admetre que sigui més fàcil tècnicament anar a la Lluna que no pas fer pous perquè tothom disposi d’aigua potable. L’educació no pot ser aliena a aquesta problemàtica moral. (...) L’ecopedagogia del decreixement no és una ideologia més, és l’única manera de salvar la vida a la Terra”.

Qui diu això és Joan Mallart, catedràtic de didàctica de l’U.B. en un article dins el monogràfic” Fer-nos grans en una societat (in)sostenible” de la revista Escola catalana núm. 446, gener 2008. Fa uns dies vaig fullejar la revista i em va sorprendre que J. Mallart qüestionés el desenvolupament sostenible i que es posicionés clarament per promoure politiques de decreixement. La idea de decréixer, em va semblar un sinònim de tornar enrera, potser massa radical i sense acabar de llegir-ne els arguments, la vaig descartar. Però la proposta m’intrigava i uns dies més tard, l’he tornat a rellegir i m’ha semblat que valia la pena fer-vos-en cinc cèntims.
Joan Mallart pensa que és urgent promoure a les escoles i arreu l’ecopedagogia del decreixement, com una formidable eina d’educació en valors. En parla com de la “didàctica d’una consciència planetària” en la que es supedita el nostre benestar a la supervivència de l’espècie, tot proposant una manera de viure més frugal, un humanisme que eduqui en la solidaritat i en la renúncia de comoditats personals a favor d’un col·lectiu global
Quan defensa la necessitat de fer politiques de decreixement, parteix sempre de l’educació que ha de promoure, segons ell, un canvi d’hàbits i l’objecció al consum indiscriminat.

Per fer més entenedora la seva posició, compara el creixement amb el decreixement i amb l’intent actual de trobar un camí del mig, amb el desenvolupament sostenible.

Així doncs, si el creixement promou que es fabriquin objectes fràgils perquè se'n tornin a comprar de nous de pressa,

el creixement sostenible fa negoci amb els productes "biològics",

mentre que el decreixement proposa fabricar productes útils, sòlids i reparables perquè durin més temps.

Si el creixement consisteix en pol·luir i riure-se'n

i el creixement sostenible segueix pol·luint per donar feina als despol·luidors,

el decreixement proposa, en canvi, eliminar la pol·lució a la mateixa arrel, tancant les fàbriques que pol·luen.

Si el creixement comporta fer la guerra per animar la industria de l'armament

i el creixement sostenible consisteix a fer la guerra per mantenir la industria de l'armament,

el decreixement consistiria en jutjar els comerciants d'armes en tribunals internacionals i desmantellar les fàbriques...

Tanmbé proposa potenciar molt els valors com el d'ésser en lloc de posseir, la qualitat en lloc de la quantitat, allò petit, potser ínfim, en lloc d'allò gran o desmesurat, la diversitat en lloc de la uniformitat, la col·laboració en lloc de la competència, la participació democràtica en lloc de la jerarquia...

Finalment en Joan Mallart ens diu que: "(...)desplaçar l’objectiu de la vida ens ha de conduir a trobar el valor de les coses petites, de cada dia, que tenim més a l’abast: l’amistat, les relacions humanes, el temps lliure, el plaer de la conversa tranquil·la...I també l’art, la cultura, la literatura, la poesia, el teatre, la música, el paisatge...Moltes d’aquestes petites coses que han estat les grans coses que han donat sentit a la vida de tanta gent i que ara podem tenir l’oportunitat de redescobrir si ens convencem que el que realment importa és ser-hi tots i no pas créixer desmesuradament. "