Cinquè dia: Creativitat i imaginació (5)
És la nit de reis, una nit màgica de per si, on tot és possible i on es pot transformar el que es desitja tant sols es necessita una mica de creativitat i imaginació en una nit de somnis....
Viure amb la imaginació i la creativitat pot fer la vida una mica millor.
Sigueu feliços!
Mestres
Fa anys, un inspector va visitar una escola de primària. En el seu recorregut va observar alguna cosa que li va cridar poderosament l'atenció: una mestra estava atrinxerada darrere del seu escriptori, els alumnes feien gran xivarri; el quadre era caòtic.
Va decidir presentar-se:
- Hola, sóc l'inspector de torn... algun problema?
- Estic aclaparada senyor, no sé què fer amb aquests nois... No tinc làmines, el Ministeri no m'envia material didàctic, no tinc res de nou que mostrar-los ni què dir-los...
L'inspector, que era un docent d'ànima, va veure un tap en el desordenat escriptori. El va agafar amb decisió, es va dirigir als nois:
- Què és això?
- Un tap senyor... van cridar els alumnes sorpresos.
- Bé, d'on surt el tap?
- De l'ampolla. El col·loca una màquina..., de la surera, d'un arbre .... de la fusta..., responien animosos els nens.
- I què es pot fer amb fusta?, continuava entusiasta el docent.
- Cadires..., una taula..., un vaixell...
- Bé, tenim un vaixell. Qui el dibuixa? Qui fa un mapa a la pissarra i col·loca el port més proper per al nostre vaixell? Escriviu a quina província argentina pertany. I quin és l'altre port més proper? A quin país correspon? Quin poeta coneixeu que va néixer allí? Què produeix aquesta regió? Algú recorda una cançó d'aquest lloc? I va començar una tasca de geografia, d'història, de música, economia, literatura, religió, etc.
- Hola, sóc l'inspector de torn... algun problema?
- Estic aclaparada senyor, no sé què fer amb aquests nois... No tinc làmines, el Ministeri no m'envia material didàctic, no tinc res de nou que mostrar-los ni què dir-los...
L'inspector, que era un docent d'ànima, va veure un tap en el desordenat escriptori. El va agafar amb decisió, es va dirigir als nois:
- Què és això?
- Un tap senyor... van cridar els alumnes sorpresos.
- Bé, d'on surt el tap?
- De l'ampolla. El col·loca una màquina..., de la surera, d'un arbre .... de la fusta..., responien animosos els nens.
- I què es pot fer amb fusta?, continuava entusiasta el docent.
- Cadires..., una taula..., un vaixell...
- Bé, tenim un vaixell. Qui el dibuixa? Qui fa un mapa a la pissarra i col·loca el port més proper per al nostre vaixell? Escriviu a quina província argentina pertany. I quin és l'altre port més proper? A quin país correspon? Quin poeta coneixeu que va néixer allí? Què produeix aquesta regió? Algú recorda una cançó d'aquest lloc? I va començar una tasca de geografia, d'història, de música, economia, literatura, religió, etc.
La mestra va quedar impressionada. A l'acabar la classe li va dir commoguda:
- Senyor, mai oblidaré el que m'ha ensenyat avui. Moltes Gràcies.
Va passar el temps. L'inspector va tornar a l'escola i va buscar a la mestra. Estava arraulida endarrere del seu escriptori, els alumnes altra vegada en total desordre...
- Senyoreta... Què va passar? Se'n recorda de mi?
- Si senyor, com oblidar-me'n! Quina sort que hagi tornat!. No trobo el tap. On el va deixar?.
Autor: Enrique Mariscal
- Senyor, mai oblidaré el que m'ha ensenyat avui. Moltes Gràcies.
Va passar el temps. L'inspector va tornar a l'escola i va buscar a la mestra. Estava arraulida endarrere del seu escriptori, els alumnes altra vegada en total desordre...
- Senyoreta... Què va passar? Se'n recorda de mi?
- Si senyor, com oblidar-me'n! Quina sort que hagi tornat!. No trobo el tap. On el va deixar?.
Autor: Enrique Mariscal
Comentaris