Tercer dia: Amistat (3)

L'Esser humà en la seva escència està fet per conviure, relacionar-se amb els altres. Si és ben cert que en certs moments i certes èpoques hi ha persones que necessiten aillar-se del seu entorn, en general es necessita la interacció social per crèixer, aprendre i madurar com a persones.

Totes les relacions humanes, però, no són de la mateixa mena ni de la mateixa naturalesa. Una d'elles, potser una de les més preuades i a la vegada una mica banalitzada és la relació d'Amistat. Ja fa temps Josep Pla, va catalogar les relacions interpersonals en aquestes tres grans categories: amics, coneguts i saludats. Algunes vegades sense adonar-nos podem confondre aquests termes pensant-nos que algú amb qui tenim prou confiança és un bon/a amic/a i en realitat no ho és tant, o no pot fer millor.

Potser això en realitat és una mica l'escusa per poder avui donar gràcies per ser una persona molt afortunada, en tenir pocs però bons amics/es i molt bons amics/es que al llarg dels anys he estat otorgada. De tot cor gràcies a tots vosaltres!

ELS CARAMELS D’ANIVERSARI

Una vegada hi havia un noi que el dia que feia els anys va comprar una bossa de caramels per als companys i companyes. Els caramels eren bastants barats i dolents, perquè la família del nen era bastant pobra i ell no tenia diners per a caramels millors.

Començà a repartir per un noi amic seu: "Vols caramels?". "No, no m'agraden; són molt dolents". S'acostà després a un altre amic: "Vols caramels?". I la resposta fou un gest de fàstic amb la cara. Anà després a un altre company, amb qui no es feia massa, i tímidament li preguntà: "Vols caramels, tu?". Aquest li va contestar amb un somriure i amb quatre paraules: "És clar que sí!". N'agafà uns quants i de seguida se'n ficà un a la boca. Es feren molt amics.

D'aquest fet podem comentar dues coses:
Primer: No sempre aquells que anomenem "amics" ho són de veritat; a vegades ens volen pel que tenim, no pel que som. Atenció, doncs, a saber-los triar.
I segon: ¿Sabem apreciar els detalls que els altres tenen amb nosaltres, encara que siguin detalls senzills, i que vinguin de persones senzilles? ¿O fem servir el menyspreu i la indiferència com a agraïment? No imaginem el mal que podem arribar a fer a vegades amb aquesta actitud!

Adaptat per Pep Alamán