La caixa plena de petons

Enmig de la preparació del Nadal entre llums, regals i sopars us proposo que prepareu el vostre regal per la Pau. Des de la vostra realitat, des del vostre dia a dia, només cal que rumieu i concreteu el lloc, el moment i la persona a la que li voleu donar...

Fa un temps, un home va castigar la seva filla petita de tres anys perquè va desperdiciar un rotllo de paper d’embolcall daurat. Els diners escassejaven en aquells dies, per això el pare es va enfadar moltíssim, quan va veure a la nena tractant d’embolicar una caixa per a posar-la sota arbre de Nadal. No obstant això, la nena li va dur el regal al seu pare al matí següent i va dir: “Això és per a tu, pare”. Ell es va sentir avergonyit després d’enfadarse tant amb la seva filla, però va tornar a explotar quan va veure que la caixa estava buida. Li va tornar a cridar dient: “No saps que quan dónes un regal a algú se suposa que hi ha d’haver alguna cosa dintre?”
La nena es va mirar el pare amb llàgrimes en els ulls i va dir: “Oh, pare, no està buida, jo vaig bufar petons dintre de la caixa. Tots per a tu, pare!”. El pare es va sentir morir. Va posar els seus braços al voltant de la seva filla i li va suplicar que el perdonés. S’ha sentit dir que l’home va guardar aquesta caixa daurada prop del seu llit durant molts anys i sempre que se sentia esfondrat, prenia de la caixa un petó imaginari i recordava l’amor que la seva filla hi havia posat.

Cadascú de nosaltres, en el nostre entorn, podem omplir les relacions interpersonals de petons i regalar-la als qui tenim més a prop.