Amor o por

Estimar

Estimar, és creure en l'altre.
Estimar, és descobrir l'altre.
Estimar, és donar-se a l'altre.
Estimar, és acceptar l'altre.
Estimar, és valorar l'altre.
Estimar, és fer créixer l'altre.
Estimar, és obrir-se amb tota sinceritat a l'altre.
Estimar, és buscar la felicitat de l'altre, i buscant-la, trobar la pròpia.
Estimar, és una experiència humana, entranyable, de cada dia, difícil de descriure, sempre més gran.

L'amor és confiança.
L'amor és respondre a les necessitats de l'altre.
L'amor se'ns posa a les mans, a fi de fer-lo créixer amb el nostre esforç.
L'amor és veritable quan és de cada dia i de tots els dies.
L'amor es recolza en el ser, no en el tenir.
L'amor que es treballa, no mor mai.

Que en són de belles aquestes paraules i certes. Estic convençuda que tothom al llegir aquesta poesia hi estarà d'acord i fins i tot estarà convençut que és el més correcte, però... mirem-nos-ho més detingudament. Que n'és de difícil poder-ho dur a terme!

En una conversa improvitzada en un context aparentment aliè a temàtiques d'interiorització i creixement personal, es va començar a dibuixar el que era en el fons, l'educació en la vinculació materno-familiar. Tan sols un petit esbós del que hagués pogut esdevenir un gran debat sobre les veritats no veritables i les autènticament certes:

Dues maneres d'educar als fills però tan sols una és autèntica. Des de l'Amor o des de la por; des de l'Amor dones, fas lliure als altres (els ensenyes a volar sols) i ets lliure tu, dones confiança... Des de la por prens (control poder, xantatge emocional) fas esclau, inculques inseguretat, desconfiança... En el fons les persones tenen fills per una senzilla raó per apendre a estimar.

Enmig d'aquesta conversa no vaig poder més que preguntar què feiem unes persones com nosaltres en un lloc com aquell quin objectiu teníem. La resposta que vaig rebre va ser tota una petita lliço de vida, res no és per casualitat, tot té una raó de ser. I per alguna raó s'ens necessita allà, en un entorn i espai aparentment aliè, aparentment esteril ...

Dedicat al Joan i a la Isabel, i a totes les petites llums que il.luminen enmig de la boira.

Comentaris

Joan ha dit…
Em permeto fer unes apreciacions sobre les teves frases, de manera que a mi em ressonen millor (no té cap altra intenció que compartir aquest sentiment meu)

Estimar, és creure en un mateix, doncs un cor noble no és capaç de veure la mesquinesa en els altres.
Estimar, és descobrir-se a un mateix per poder veure el millor de l'altre.
Estimar, és gaudir de la vida i compartir el millor de nosaltres amb els altres.
Estimar, és acceptar-se a un mateix i no importar-te que l'altre sigui diferent.
Estimar, és valorar-se un mateix i saber que els altres tenen, com a mínim, el mateix valor que nosaltres.
Estimar, és créixer un mateix per mostrar l'altre que tot és possible.
Estimar, és mostrar sense aparences el millor d'un mateix.
Estimar, és trobar la pròpia felicitat i convidar als altres a la festa.
Estimar, és una experiència divina, colpidora, de cada instant, que no es pot descriure,infinita i eterna

Sobre l'Amor, no em veig en cor de tocar ni una de les teves paraules.

En castellà, hi ha una diferència entre "amar" i "querer"; no sé com es pot traduir aquesta diferència al català.

Una abraçada
Anònim ha dit…
Després del comentari del Joan només hem resta dir que m'alegro moltíssim de conèixer persones com vosaltres. A tú Aina que cada dia espero els teus escrits perque m'omplen tant que només tinc ganes de ser millor persona per com diu el Joan estimar més i millor. Un petó. Isabel

Entrades populars