60è Aniversari de la Declaració dels Drets Humans

Dimecres 10 de desembre.
Es celebra el 60è Aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Podríem parlar del molt que s'ha avançat amb aquests darrers anys; de com poc a poc, com pluja fina hem anat impregnant el Món d'aquesta realitat, d'aquests Drets que tota persona té i mereixen ser respectats.

La Declaració dels Drets Humans va ser fruit del consens de la majoria dels estats membres de Nacions Unides un 10 de desembre de 1948. Aquest consens fou alhora un triomf i una debilitat. Un triomf, en acordar-se els drets que havien de ser garantits a tot ésser humà; una debilitat perquè al buscar aquest consens general la declaració no va ser dotada de cap força vinculant ni coercitiva a nivell internacional.

Aquest fet al llarg d'aquests anys a comportants que en alguns països milers i milers de persones no gaudeixen d'aquest Dret , encara ens queda molt camí per recorre.

Un petit exemple dels milers i milers que es podrien posar: Tothom va elogiar molt a la Xina amb el treball realitzat als Jocs Olímpics; encara que és el país número u al món per violar els Drets Humans...Esclavitud, humiliació, discriminació de gènere, avortament indiscriminat... Tot això no va aparèixer a Beijing 2008... però continuava i continua funcionant de la mateixa manera. Tot el món sap que la Xina utilitza el « entrenament esclau » com una cosa tan normal, per obtenir el major nombre de medalles a la història de les olimpíades...
Aquest és un petit detall de milers que cada dia surgeixen, amb més o menys ressò mediàtic, però tots d'igual importància. Un dia, potser, quan obrim els ulls aquestes injusticies hauran desaparegut i unicament seran malsons d'una nit passada. Tan de bo arribin a ser un simple malson!!!
Si voleu trobar més informació sobre els Drets Humans cliqueu el dibuix-logo del 60è Aniversari o bé aneu a aquesta adreça: http://www.dretshumans.cat/60aniversari/

Comentaris

Joan ha dit…
Aquests dies he mirat una película en dvd que es titula AMEN. A banda d'una reflexió sobre la bogeria que va suposar la idea d'eliminar a famílies senceres, fa una reflexió sobre com una persona pot convertir-se en còmplice d'una matança i de la resposta tímida i tardana de les institucions.

Entrades populars