dimecres, 14 de novembre de 2012

Tornem-hi!



Tornem a iniciar el cicle, tornem a iniciar el bloc, tornem a fer palès el respecte a nosaltres mateixos i als altres....

Avui és un dia curiós que més que un nom és una xifra: 14N. Amb aquest nombre i lletra és un dia unic i irrepedible i per bé o per mal pot passar a la Historia. Una vaga a part d'Europa.

La realitat en la que estem inmersos és una de les més dures que la Humanitat ha viscut des del principi del segle XX passant per la Segona Guerra Mundial. Fa un parell de dies en un debat a 8tv, Montserrat Nebrera anomenava aquest periode que estem vivint tan combuls com a "La Tercera Guerra Mundial on la gent no serà disparada amb canons, sinó amb mesures que posaran a la gent en el balcó de la pròpia autoaniquilació. Aquesta és la aniquilació d'aquesta Tercera Guerra Mundial". Una desesperació que es va infiltrant lentament com una taca inmensa d'oli. 

Estem enmig d'un malson, d'un enfrondrament en cadena de falacies, de realitats ficticies que ens havíem creat i cregut al llarg d'aquests anys un benestar econòmic creixent, una bombolla inmobiliaria, crèdits a llarg termini... Tot plegat entrellançant-se en el temps per crear una soga per escanyar-ho tot.

Però encara ens falta un altre factor en aquest procés.Un canvi de Paradigma, estem vivint les últimes etapes de la societat que aquest darrers segles hem conegut. Enfront d'aquest desequilibri una part de la societat s'aferra al conegut com si fos ferro roent intentant utopicament fer-lo perdurar costi el que costi, una bona part està perduda sense saber per on tirar i buscant desesperament un punt de suport que ja no existeix, i la resta, pocs, comencen a albirar un nou món on res serà com abans on tot el conegut serà desconegut.

Amb tot aquest paisatge de llums i ombres, d'esperances i desesperacions es planteja una vaga que aquí s'ha fet general. Un dia de protesta un dia per plantejar cap a on anem i que perdem. Un dia que Lliurement cada persona es pot declarar en vaga i es pot manifestar, un dia que cadescú pot compartir el seu estat d'ànim amb la resta de la Societat, lliurement.

I dic lliurement en plena consciència perquè en una Societat Democràtica en que vivím cadescú té el dret a decidir sobre els seus actes i accions amb respecte. No es pot plantejar una Jornada de Vaga amb el pes de la Por, Inseguretat i/o la Violència. No és lícit cremar Rondes o bloquejar amb accions agresives entrades a negocis ... i després omplir-se la boca que la jornada d'avui ha estat un èxit.

Tornem a començar tornem intentar canviar el món des de dins de cadescú, tornem a crear Reals Utopies per un Món millor.


La tertúlia, amb José Antich, Montse Nebrera i Juan José López Burniol (12-11-2012)