divendres, 16 de novembre de 2012

Ja n'hi ha prou d'aquesta comparació amb els nazis...

Poques vegades he escrit en aquest blog sobre política, bàsicament perquè aquesta no era la seva concepció. Això ho deixo més per les xarxes socials que utilitzo (Twitter o Facebook). Però tanmateix de tant en tant hi ha quelcom que em ressona tant endins que crec que va més enllà d'ideologies o postures sociopolítiques. És en aquests moments que em plantejo compartir-ho a Una Real Utopia. 

Enmig d'aquest batibull de nacionalismes mal entesos, de postures, algunes plantejades fins a l'extrem, sorgeixen declaracions i frases mal elavorades i perquè no, malintencionades que molts cops toquen la línea de flotació de la dignitat de la Persona. Comparar un sentiment d'un poble, com en aquest cas concret, el nacionalisme català, amb una barbàrie com va ser el nazisme, és per a mi indescriptible com a mínim.

Deixant de banda el Respecte, la Llibertat de pensament i de Sentiment, que qualsevol persona pot tenir, no es pot utilitzar un paralelisme similar ja que per començar no té cap punt en comú. Al meu entendre té més a veure amb una reacció irracional de por al que podria passar si allò que tant temen (no sé ben bé perquè) acabés podent-se acomplir.

La qüestó rau en que intentar escanyar, menystenir o negar un sentiment no dona l'anulació d'aquest sinó més aviat al contrari. Sempre quan es priva de llibertat (física, mental, espiritual, emocional...) s'aconsegueix tot el contrari , una força major de reacció. A més pressió més reacció, una llei bàsica de la física!

m'agradaria, doncs compartir aquesta Editorial del director de VilaWeb, perquè crec que és molt interessant compartir-la i fer-la conèixer.

Sempre he cregut que l’ús del terme ‘nazi’ havia de ser molt controlat. En primer lloc, per respecte a les víctimes d'aquella bogeria. En segon lloc, perquè em sembla que els nazis van atènyer el límit més alt imaginable de la maldat política i això demana un cert rigor a l’hora de fer caricatures. I en tercer lloc, i sobretot, perquè crec que el nazisme no es pot banalitzar. Per sort, no és nazi un hom qualsevol, però si comencem a tractar de nazi tothom pot acabar passant que no ens impressionen els nazis de debò i la seua bogeria incommensurable.

És per això que m'alarma de veure amb quina facilitat hi ha qui acusa el nacionalisme català, els partits sobiranistes o Artur Mas en persona de nazis. La llista, el recompte dels casos, fa feredat. Aquests darrers dies han coincidit en aquesta lamentable pràctica gent de partits diversos, a vegades amb insinuacions més o menys desafortunades i a vegades d'una manera ben gràfica.

 És evident que som en campanya electoral i que cadascú té el dret d'opinar com vulga i d'aconseguir vots com considere més convenient. Però això va més enllà del que és sensat i net. Que ens acusen, als sobiranistes, de nazis faria riure, si no fóra perquè l’abast i la coincidència de la maniobra implica una conxorxa que em preocupa de debò.

Faria riure perquè, home, en tot cas qui menys pot acusar ningú de nazisme és precisament l’estat espanyol. L’únic estat d’Europa que no té una llei de persecució del nazisme. L’únic estat d’Europa on en un camp de futbol es poden fer voleiar banderes nazis sense que la policia les requise. L’únic estat d’Europa on encara es poden retre homenatges als aliats del nazisme, a Franco, i on encara és legal una fundació que porta el nom del dictador. L’únic país d’Europa on els nazis van detenir un president i el van lliurar als militars aliats, que l'afusellaren: un dirigent d’Esquerra Republicana que es deia Lluís Companys, acte pel qual l'estat espanyol mai no ha estat capaç de demanar el perdó que... sí que ha demanat Alemanya.

No sé si hi pensen els qui frivolitzen la memòria de tantes víctimes quan ens acusen de nazis, però ja seria hora que s'aturassen. Ja n'hi ha prou d’aquesta cançoneta. Ignore si hi ha cap grupuscle, remot i minúscul, del sobiranisme que simpatitze amb els nazis --no en conec cap, però si n'hi hagués cap, el condemnaria sense pal·liatius--. Però ningú que no tinga una mala fe còsmica no pot posar en dubte que el sobiranisme català és absolutament democràtic, modèlic. Per cert, amb una nítida història al darrere que el nacionalisme espanyol, una bona part del nacionalisme espanyol, no té ni podrà tenir mai.