divendres, 16 de juliol de 2010

Per a pensar un minut (24)

El llenguatge

A l'època victoriana, no es podia fer esment dels pantalons en presència d'una senyoreta. Avui dia, no queda bé dir certes coses en públic que no siguin políticament correctes.
El capitalisme llueix el nom artístic d'economia de mercat i de l'imperialisme se’n diu globalització.
Les víctimes de l'imperialisme s’anomenen països en vies de desenvolupament, que és com dir nens, als nans.
L'oportunisme és pragmatisme i la traïció realisme.
Els pobres reben el nom de mancats, o persones amb mancances, o persones de pocs recursos.
La marginació dels nens pobres del sistema educatiu rep el nom de deserció escolar.
El dret de l’amo a acomiadar l'obrer sense cap mena d’indemnització ni explicació se’n diu flexibilització del mercat laboral.
El llenguatge oficial reconeix els drets de les dones a l’apartat dels drets de les minories, com si la meitat masculina de la humanitat fos la majoria.
En lloc de dictadura militar, se’n diu procés.
Les tortures són diuen procediments il·legals, o també pressions físiques i psicològiques.
Di els lladres són de bona família, no són lladres, sinó cleptòmans.
El saqueig dels fons públics per part de polítics corruptes rep el nom d’enriquiment il·lícit.
Se’n diuen accidents els crims que es cometen conduint automòbils.
Per a dir cecs, queda millor dir-ne invidents.
Un negre és un home de color.
On diu llarga i penosa malaltia, s'ha de llegir càncer o SIDA.
Una xacra sobtada significa un infart i mai es diu mort, sinó desaparició física.
Tampoc són morts els éssers humans liquidats en operacions militars. Els morts en una batalla són baixes, i els civils enxampats enmig de la guerra, són danys col·laterals.
El 1995, arran les explosions nuclears de França al Pacífic sud, l'ambaixador francès a Nova Zelanda va declarar: "No m'agrada aquesta paraula bomba. No són bombes. Són ginys que exploten".
Algunes bandes que assassinen gent a Colòmbia, a l'ombra de la protecció milita, es diuen Conviure. Un dels camps de concentració de la dictadura xilena se’n deia Dignitat i Llibertat la presó més gran de la dictadura uruguaia.
El grup paramilitar que, el 1997, va cosir a trets per l'esquena quaranta-cinc camperols -gairebé tots dones i nens- mentre resaven en una església del poble d’Acteal, a Chiapas, es diu Pau i Justícia.
La por global significa!:
. Que els que treballen tenen por de perdre la feina.
. Que els que no treballen tenen por de no trobar mai una feina.
. Que qui no té por a la fam, té por al menjar.
. Que els automobilistes tenen por de caminar i els vianants tenen por de ser atropellats.
. Que la democràcia té por de recordar i el llenguatge té por de dir.
. Que els civils tenen por als militars, els militars tenen por de la falta d'armes.
. Que les armes tenen por de la falta de guerres.
. Que és el temps de la por: Por de la dona a la violència de l'home i por de l'home a la dona sense por.
Autor: Eduardo Galeano