Tracte diferent?


Un educador, que treballava amb nois adolescents i joves que tenen problemàtiques diverses (familiars o socials), explicava que, amb pocs dies de diferència, va anar a acompanyar dos nois estrangers que havien de tramitar els papers que necessitaven, perquè havien vingut a residir aquí i no tenien cap documentació. Un dels nois era d'un país europeu, i d'aspecte "normal" per a nosaltres (ros, ulls blaus...) No va tenir cap problema en l'oficina, i el van tractar amb amabilitat i simpatia. L'altre era d'un país africà... i el tracte no va ser igual: dificultats, impediments, mala educació... I a tots dos joves els van atendre en la mateixa oficina i la mateixa persona. ¿Per què la diferència en el tracte? Només per ser d'un continent diferent, i per tenir les característiques d'una raça diferent a la nostra?
Tots estem segurament en contra d'aquesta discriminació. Però, atenció: no caiguem nosaltres en el mateix error. En la nostra convivència tampoc no hem d'excloure ningú, no hem de marginar ningú, només pel fet que sigui diferent... Que cadascú pensi si ho fa o no. No estaria bé queixar-nos de les persones que discriminen i marginen, i nosaltres fer-ho també amb els qui tenim al costat. I seria fenomenal que sabéssim acceptar els altres tal com són...

És ben curiós, ahir a la nit havia quedat per sopar... vam anar per la Vila de Gràcia a buscar algun lloc per poder menjar. Volíem quelcom diferent. Caminant pels carrers sense quasibé adonar-nos-en ens vam trobar amb un espai on amb pocs metres de distància estaven concentrats els més diversos restaurants de totes les parts del món, des de la vella Europa a l'Orient asiàtic passant per l'Orient mitjà, amb perfums de la Grècia Clàssica, Liban o Palestina.

Vam decidir quedar-nos a terres de Palestina i enmig d'un ambient ple de mestissatge, olors, espècies, amb tabulés, makluba, musajan i algun postre típic àrab, es va anar desgranant una conversa enllaçant-se amb diferents temes perfumats de menta i canyella. I enmig de tot aquell ambient, observava les persones que entraven i sortien, com es reunien entorn una taula per compartir quelcom més que un simple menjar. Es compartien opinions, esperances, somnis i ves a saber que més... I és curiós perquè no vaig poder evitar pensar com n'era de fàcil en un espai reduït poder-se comunicar entre tots i en canvi que n'és de difícil arribar a acords en espais més grans. Per davant del diàleg passa l'enfrontament, la discriminació i el racisme i contruim murs per protegir-nos dels enemics. El problema rau en que en realitat l'enemic no està davant nostre és dins nostre, som nosaltres mateixos quan amb el silenci o el greuge tranquem els ponts de diàleg.

Comentaris

Entrades populars