dijous, 26 de novembre de 2009

Com ballar sota la pluja

Era un matí agitat, eren les 8:30, quan un senyor major d'uns 80 anys, va arribar a l'hospital perquè el traguessin els punts del seu polze. El senyor va dir queel seu temps era escàs i que tenia una cita a les 9:00 am.
Vaig comprovar els seus senyals vitals i li vaig demanar que s'assegués, sabent que potser passaria més d'una hora abans que algú pogués atendre'l. El vaig veure mirant el seu rellotge i vaig decidir, que ja que no estava ocupat amb cap altre pacient, podria examinar la seva ferida. Durant l'examen, vaig comprovar que estava curat, llavors li vaig demanar un dels doctors, alguns elements per treure-li les sutures i curar la seva ferida.

Mentre li realitzava les curacions, li vaig preguntar si tenia una cita amb un altre metge aquell matí, ja que el veia tan intranquil.
El senyor em va dir que no, que necessitava anar al geriàtric per esmorzar amb la seva esposa. Li vaig preguntar sobre la salut d'ella.


El em va respondre que ella feia temps que estava allà ja que tenia d'Alzheimer.
Li vaig preguntar si ella s'enfadaria si arribava una mica tard.

Em va respondre que ja feia temps que ella no sabia qui era ell, que feia cinc anys que ella no podia reconèixer-ho ja. Em va sorprendre, i llavors li vaig preguntar, ' I vostè segueix anant cada matí, encara que vostè no sap qui és vostè? '

Ell va somriure i em va acariciar la mà 'Ella no sap qui sóc, però jo encara es qui és ella. '
Se'm va estarrufar la pell, i vaig haver de contenir les llàgrimes mentre ell se n'anava, i vaig pensar, 'Aquest és el tipus d'Amor que vull en la meva Vida. '


L'Amor Verdader no és físic, ni romàntic.
L'Amor Verdader és l'acceptació de tot el que és, ha estat, serà i no serà.
La gent més feliç no necessàriament té el millor de tot; ells només fan tot el millor que poden.

'La vida no es tracta de com sobreviure a una tempesta, sinó com ballar sota la pluja.

Alguns cops la Vida ens dona petites perles que en poden fer replantejar moltes coses..... encara que sigui dur viure d'aprop processos com aquest.

1 comentari:

Maria ha dit...

Veure amor sempre és bonic. Molt bonic. Necessito creure en l'amor per viure feliç. Has vist la peli que es diu "El diario de Noah"? t'agradarà molt.
1 pató!