dijous, 5 de novembre de 2009

Malalties que curen l'ànima


L'Organització Mundial de la Salut (OMS), en la Constitució del 1946, defineix la Salut com l'estat de complet benestar físic, mental i social. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguin cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Una definició més dinàmica de salut és la d'aconseguir el màxim nivell de benestar físic, mental, social i de funcionament, que permetin les condicions de l'entorn i dels factors socials en els quals viu immers l'individu.

Des d'un punt de vista més holític , s'enten la salut com un procés dinàmic i holístic que inclou tant els processos de malaltia com en manca d'ella. Entenem que la salut i la malaltia formen un procés continu i cíclic, on la separació dels dos conceptes és difícil de distingir, i on ser, pensar, sentir i fer han d'anar coordinats equilibradament entre ells i amb la col·lectivitat.

Quan l'individu ànima-ment-cos no funciona degudament, ho expressa mitjançant símptomes, donant-nos a conèixer aquest problema. És en aquest moment que hem d'aturar-nos, prendre consciència del desordre i agrair que s'hagi manifestat per poder ser conscients que no estàvem bé. Aleshores ve el moment de curar la malaltia i, el que és més difícil, curar la causa real de la seva manifestació.

Segons certes corrents, el poder d'autocuració que duem a dins és enorme. Eneko Landaburu, en el llibre 'Cuídate Compa! Manual para la autogestión de la salud', diu: "La malaltia és un combat curatiu. No s'ha de tenir por als processos curatius del nostre cos. El cos sap curar-se. La febre desinfecta. En augmentar la temperatura del cos, elimina molts dels microorganismes patògens. La tos és molt útil. Una grip a l'any és bona per anar desenvolupant defenses...", etc. A vegades, els medicaments seran necessaris, però guardem-los per aquest moment. Si ens acostumem a medicar-nos, quan realment els necessitem no seran efectius. Prenguem-nos la salut com un procés actiu, per explorar, fer preguntes, estudiar, fer comprovacions... i després compartir l'experiència per ajudar-nos mútuament. Saber és poder, i en la ignorància som més fàcils d'espantar, enganyar i manipular.

I en aquest procés ara em trobo des de fa una setmana, si es tracta de curar l'ànima, quan aquesta està com trencada en mil bocins, no m'extranya que no em baixi la febre i m'hagi quedat sense veu, amb un brot de migranya que es difícil de superar, (us puc assegurar que ara sé distingir a la perfecció d'un simple mal de cap més o menys potent a una migranya autèntica i no us ho recomano). Espero si més no un cop hagi sortit d'aquest procés renèixer de les cendres i haver trobat allò que tan anel·lo, respostes a preguntes complexes.