dilluns, 13 de juliol de 2009

Per a pensar un minut (19)


Ens van fer creure...

Ens van fer creure que “el gran amor”, només arriba un cop a la vida, generalment abans dels 30 anys. No ens van explicar que l’amor no es accionat, ni arriba en un moment determinat.

Les persones creixem a través de la gent i si estem en bona companyia és més agradable. Ens van fer creure que cada un de nosaltres és la meitat d’una taronja i que la vida només te sentit quan trobem l’altra meitat.

No ens van explicar que ja naixem sencers i que ningú ha de carregar sobre la seva esquena, la responsabilitat de completar el que ens falta. Ens van fer creure en una fórmula anomenada “dos en un”: · Dos persones pensant igual· Actuant igual que era això el que funcionava.

No ens van explicar que això te un nom: ANUL·LACIÓ

Que només essent individus amb personalitat pròpia, podrem assolir una relació saludable. Ens van fer creure que el casament és obligatori i que tenir desig fora de la institució ha d’esser reprimit. També ens van fer creure que les persones boniques i primes son més estimades.

Ens van fer creure que hi ha fórmules per ser feliç, les mateixes per a tothom, i que els que n’escapen estan condemnats a la marginalitat. No ens van explicar que aquestes fórmules potser son equivocades, frustren les persones, son alienants i que podem intentar altres alternatives.

Ah!, tampoc ens van dir que potser algú ens diria tot això...... i cadascú ho haurà de descobrir per si mateix, tot sol.

Veuràs com, quan estiguis ben enamorat de tu mateix, seràs molt feliç i llavors, segur, que t’enamoraràs d’algú altri. Vivim en un mon on ens amaguem per fer l’amor i en canvi practiquem la violència a plena llum del dia.

Autor: John Lennon

1 comentari:

Carme ha dit...

Jonh Lennon fa molts anys que va morir, però continuen fent-nos creure tot això i més.