La lluita de la papallona

Una vegada un home es va trobar un capoll de papallona i se'l va endur cap a casa per a poder veure la papallona quan sortís del capoll. Passats uns dies va veure que hi havia un petit orifici i llavors va seure per a observar durant unes quantes hores, veient com la papallona lluitava per poder sortir del capoll.

 

L'home va veure que forcejava durament per a poder passar el seu cos pel mig del petit orifici del capoll, fins que va arribar un moment en el que semblava que havia deixat de fer esforços, aparentment no avançava en el seu intent. Semblava que s'havia encallat. Llavors l'home, bondadosament, va decidir ajudar a la papallona i amb unes petites tisores va tallar per un costat de l'orifici del capoll per fer-lo més gran i per fi la papallona va poder sortir.

Així i tot al sortir la papallona tenia el cos molt inflat i unes ales petites i doblegades.

L'home va continuar observant, esperava que en qualsevol instant les ales es desdoblarien i creixerien el suficient com per a suportar el cos, el qual es contrauria al reduir-se la inflamació. Cap de les dos situacions van succeir i la papallona solament podia arrossegar-se en cercles amb el seu cosset inflat i les seves ales doblegades…Mai va poder arribar a volar.

El que l'home amb la seva bondat i preocupació no va entendre, va ser que la restricció de la obertura del capoll i la lluita requerida per la papallona per sortir pel petitíssim forat, era la manera en que la natura forçava fluïts del cos de la papallona cap a les seves ales, per a que es fessin grans i fortes per després poder volar.

La llibertat i el poder volar només poden arribar després del treball de créixer. Al privar a la papallona de la lluita també li va ser privat el desenvolupament. 

 Molts cops a la vida del nostre dia a dia ens plantegem el perquè ens passen les coses, perquè hi ha cops que no tenim o aconseguim el que més desitgem o busquem. Molts cops no ens agrada el que tenim i pensem que la vida ens és injusta, per les perdues que anem acumulant.

Però la realitat és un pel més simple. el camí que anem construint ens modela per aconseguir al final el millor de nosaltres mateixos aportant-nos el que realment necessitem.

La papallona quan vol sortir del capoll no enten perquè li costa tant, s'esforça i s'esforça per aconseguir sortir per un forat que aparentment és impossible. Ella no sap que li espera més enllà dels murs que coneix, l'únic que sap és que ha de sortir amb molt d'esforç sense saber que sorgirà amb tot el seu explendor.

La vida se'ns planteja complicada, sobretot aquests darrers temps, però vull creure que en sortirem guanyadors d'una vida més plena i d'un Món millor on per una vegada per totes oblidem etiquetes, egoismes i tot allò que ens impedeix crèixer.