diumenge, 13 de juny de 2010

Què hauria de ser una escola?


Aquesta pregunta darrerament me l'he feta molt sovint. Quina és l'escència d'educar. Quin és el motiu que hauria de ser que, unes persones decidissin dedicar-se al món de l'educació.

Al llarg dels anys he sentit comentaris i opinions de tots els estils des dels més recombolescos als més pedagògics. Des de sentir allò de és una carrera fàcil i bon sou, passant pel de vaig a treballar, compleixo i no vull tenir problemes, al de ser copartícep del creixement maduratiu dels infants. Com ja vaig esbossar en un altre post el mestre i educador no es pot limitar a transmetre uns coneixements, sinó fer quelcom més que no es troba en els temaris ni als llibres, però que per desgràcia alguns cops s'oblida enmig de la boira de la rutina.

I dia a dia anem fent, alguns cops seguint un camí que no ens agrada però que per inseguretat, por o altres fantasmes, no ens atrevim a replantejar que volem, que desitgem de cor, quins projectes meravellosos volem crear pels nens i nenes que tenim al nostre costat; en quin món fantàstic volem viatjar i guiar a uns petits aventurers en el camí de la saviesa. Altres, però, tranquem rutines i sortim del camí previst i ens endinsem al risc de mostrar altres camins, creant nous somnis, noves realitats, per en definitiva mostra un nou horitzó que serà possible amb els altres. Sols no arribariem enlloc. Per això us vull mostrar un pps que crec que condensa tot el que vull dir (cliqueu):2156_EDUCACIO_2009_min.pps

Ara tancant un curs, si més no gens avorrit, vull dedicar aquest post als creadors de somnis, els que volen mostrar els camins de l'autèntica aventura, però sobretot el vull dedicar a una persona excepcional i una gran professional de l'educació, companya al llarg d'un curs on hem compartit alegries, esperances i tristeses, on mai hem deixat de ser unes bones professionals; però per allò tant gris i conegut com és la por, ha pagat el preu més alt que ningú es pugui imaginar, tant sols per desitjar mostrar el camí de l'aventura.

Gràcies per ser una de les més bones professionals que he conegut, per ser una bona mediadora, una molt bona companya i amiga. Gràcies Mercè!

3 comentaris:

anna maria ha dit...

ets una romàntica!!!
però .... sort en tenim dels romàntics!!!

Filadora ha dit...

Aina! intento veure el power point i no puc!!! :(

Estic d'acord amb el què dius :)

Aina ha dit...

Perdoneu el retard....
Anna Maria jejeje si que en sóc de romàntica :)
Filadora, primer disculpa si no he contestat abans , ara hi he entrat i no sé ben be perque però el power point l'has de baixar per poder-lo veure.