dijous, 7 de gener de 2010

Carta dels Reis


Recollint les coses, regals, papers d'envolicar i decoracions d'aquestes festes, he trobat una carta que no havia vist. Quan l'he oberta m'he adonat que estava signada pels tres Reis. M'ha fet tanta il.lusió que l'he volguda compartir! Sigueu feliços...


No som els personatges estranys i misteriosos que la tradició i el pas del temps ha anat dibuixant. Ni reis, ni bruixots... "Mags", amb el millor sentit de la paraula, sí! Homes inquiets, en constant recerca de la veritat, mirant sempre més enllà del nas; i somniant.... Vetllant de nit, mirant els estels i estudiant...


I fou en una d'aquestes nits de vetlla, quan Déu ens va venir a visitar. No sabíem pas que fos Ell. Una estrella diferent, un punt de llum en mig de tanta fosca i tanta tenebra, ens va posar en la bona pista. Ara, d'aquesta estrella, en dieu "Signes dels temps". Els signes dels homes i dones que no es resignen amb "anar fent", que esperen i lluiten contra tants signes de mort com malauradament segueixen lluint arreu del món . Sí, amics, va ser un signe lluminós de vida, el que ens va posar decididament en camí...

Per si us pot servir, us recordem que, també el vostre món d'avui, està ple d'estels i de signes de vida; missatges de joia i d'esperança... Cal estar atents!... Cal "saber llegir!"...


El camí no va ser gens fàcil. Varem passar moments molt durs. Fins hi tot, varem estar apunt de deixar-ho córrer tot... Una veu interior, ens deia: "ENDAVANT"!... I va ser en un poblet molt petit, en una mena de cova per aixopluc dels ramats... Un nen petit que lluitava per suportar el fred i les incomoditats del lloc; però, mai havíem vist tanta llum com la que sortia del seu rostre, i del dels seus pares; tot era LLUM al seu entorn!...

Allà ho varem començar a entendre tot. Havia valgut la pena, fer tan llarg i difícil camí! Ens varem deixar omplir d'aquella llum, i ens varem fer senzills, tot desprenent-nos del molt que portàvem... Encara que la tradició digui que li varem fer estranyes ofrenes, va ser Ell, qui ens va omplir de vida, ens va canviar del tot i ens va fer els homes més rics i feliços del món...

Sortint d'allà, ens varem veure obligats a explicar a tothom la nostra experiència. Arriscant-ho tot, ens sentíem plens i feliços... Avui, els cristians, heu perdut molta llum. Heu esdevingut massa obscurs i opacs... Retorneu a Betlem, deixeu-vos inundar de la seva llum; convertiu-vos en petits estels pels qui us envolten... Compartiu arreu, la LLUM i l'alegria de la fe...

Ja ho veieu: mirar els estels no és pas cosa de nens. És cosa de savis inquiets i en recerca constant... Posar-se en camí, és imprescindible per a trobar-se amb el Déu que, constantment, ens surt a l'encontre... No som gent estranya. Varem trobar la Llum i la volem regalar a tothom... Aquesta és la nostra raó de ser: "Regalar llum, esperança i vida, a tothom"! (Recordeu que la llum que no es dona, es perd!)...


Ara, en molts indrets del nostre món, és fosc. Mentre molts dormen i descansen plàcidament, us voleu arriscar a mirar l'estrella i posar-vos en camí? Creieu-nos: Val la pena, de veritat! Que sigueu feliços!

Amb tot l'afecte: Melcior, Gaspar i Baltassar... Nadal/Epifania, 2010