El jardí

Iniciem un nou apartat, potser el més personal, ja que tot el que es diu és de la nostra creació, una secció on tot el que es transmet està dit en prosa o poesia.

... Fa uns quants anys quan es va escriure...

Enmig d’una nit estrellada
et despertes una nit.
Una sensació d’insomni
s’apodera sense fi.

Has viscut rodejada
de les més belles flors del jardí,
de les roses més oloroses,
de les margarides blanques i pures,
de milers de records i imatges,
que no moren ni de dia ni de nit.

Has cregut en l’esperança
i has viscut sense recança
tot el que se t’ha ofert.
Has donat a mans plenes
la bondat, l’amor i l’amistat,
a canvi,cor ferit per les penes.

Ara has despertat
i t’has adonat
que el jardí en què somniaves
no sempre és verd
ni les roses són tan oloroses,
ni les margarides tan blanques,
no sempre està tot igual
depèn del temps,
depèn de l’any,
i depèn dels lladres
que agafen un xic d’aquest petit jardí.

Però aquest xic no el tornen,
no s’adonen que fan mal
que lentament el van matant;
i hi poses tanques, reixes i pals
tot per protegir les roses,
les belles flors del jardí.

Fins que un dia de bon matí,
algú amb un gran somriure
et diu: que bonic i bell ho teniu,
posseiu la gran joia ,l’amistat pura
i la confiança que hom vol.
Voleu ser el meu amic?
I sense donar més voltes,
sense pensar molt
s’obren les portes,
Per què no?
de cop , al cap d’un temps
lentament desapareixen
troncs, fulles i flors.

Ara mires al teu voltant
les persones que hi han entrat,
que han agafat les teves flors
les veus felices de tenir a les seves mans
un xic de la teva vida
però ailàs!
no s’adonen que es marseixen
sense aigua ni terra no tenen vida,
no tenen res.

Tu en canvi, tens la vida,
la terra l’aigua i les llavors
pots fer créixer en terra erma
la bellesa en tot la seva esplendor.