La ratera

Un ratolí, mirant per un forat a la paret, veu un granger i la seva esposa obrint un paquet.Va sentir emoció pensant que era el que contenia.Quin tipus de menjar hi pot haver allà?Per fi va arribar!!! Obrim-lo!Va quedar terroritzat quan va descobrir que era una ratera!!!Va anar corrent al pati de la Granja a advertir a tots:"Hi ha una ratera a la casa, una ratera a la casa!!! "La gallina, que estava cloquejant i furgant, aixeco el cap i va dir: Em disculpi Sr. Ratolí.Jo entenc que és un gran problema per a vostè, més no em perjudica en res, no m'incomoda.

El ratolí va anar fins al be i li diu: "Hi ha una ratera a la casa, una ratera!!! " …Em disculpi Sr. Ratolí, més no hi ha res que jo pugui fer, només demanar per vostè. Es quedi tranquil que serà recordat en les meves oracions. "El ratolí es va dirigir llavors a la vaca, i la vaca li va dir:Però potser, jo sóc en perill? Penso que no.... és més...Estic segura que no.Llavors el ratolí va tornar la casa preocupat i abatut per encarar a la ratera del granger.

Aquella nit es va sentir un gran esvalot, com el d'una ratera atrapant la seva víctima.La dona del granger va córrer per veure el que havia atrapat.En la foscor, ella no va veure que la ratera va atrapar la cuacola d'unacobra verinosa. La cobra va mossegar la dona.El granger la va portar immediatament a l'hospital.Ella va tornar amb febre.Tot el món sap que per alimentar algú amb febre,res millor que una sopa.

El granger va agafar el seu destral i va anar a buscar l'ingredient principal: la gallina.Com la malaltia de la dona continuava,els amics i veïns van anar a visitar-la.Per alimentar-los, el granger va matar el be.Mes la dona no va millorar i va acabar morint.I el granger llavors va vendre la vaca a l'escorxador per cobrir les despeses del funeral.

Així que:La pròxima vegada que escoltis que algú té un problemai creguis que com no és teu, no li has de fer atenció...Pensa-ho dues vegades.
"El que no viu per servir, no serveix per viure"
"Tots prenem diferents camins en la vida, però no importa on anem, prenem una mica de cada qui. " - Tim McGraw

Amb aquest conte un company i amic fa dies que em va enviar un mail amb una reflexió respecte com quan i si s’ha de donar ajut sobre els problemes dels altres. De les seves paraules m’agradaria ressaltar uns aspectes que crec, si mes no, interessants:

Cal estar a disposició, estar a punt per donar un cop de ma sempre que es produeixin uns requisits:
*Que la persona que té el problema demani ajuda, de manera que quedi clar que aquesta persona és conscient que té un problema i que ella sola no sap o no pot resoldre'l. És llavors quan estarem en condicions d'ajudar. (no tenim cap vareta màgica ni tenim la veritat absoluta). També es cert que es necessari reconèixer que ella és part del problema i, per tant, és també part de la solució. Ens cal la humilitat per demanar, buscar i trucar.
*Que la persona em plantegi un problema en relació a una circumstància que jo hagi viscut personalment. O respecte d'un problema que jo tinc i estic en procés de resoldre i que allò que la persona requereix o necessita estigui de la meva ma proporcionar-li.
*Generalment, quan més ajudem a les persones és quan els hi donem un cop de ma per buscar dintre seu la causa del problema i l'actuació correcta per sortir-ne. Sempre és millor ensenyar a pescar que donar un peix
* Allò que aconsellem als altres és sempre allò que nosaltres hem de fer, i si ja ho hem fet, hem de tornar-hi.
En el fons els problemes son oportunitats per canviar, per millorar, per descobrir una mica més què som nosaltres en realitat i què hi hem vingut a fer en aquest mon.

(Mt 7,1-5): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: ‘Deixa'm que et tregui la brossa de l'ull’, si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hiveuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà».

Però massa sovint ens trobem que allò que verbalitzem tant nítidament en la oratòria mes excelsa queda en fum quan realment no sabem o no tenim els recursos adequats per actuar de la manera mes assertiva possible a una problemàtica d’una persona que enmig del seu neguit ens demana ajuda.

Es ben cert que possiblement els requisits esmentats anteriorment no es donin en una situació concreta, però aquest fet ens fa immunes tancant la porta sense mirar enrera darrera nostre?. Se, per experiència, que hi ha persones molt difícil d’ajudar, bàsicament perquè no es deixen ajudar, però com a mínim sabem que, en el nostre intent hi hem posat un petit gra de sorra. Masses vegades ens creiem en la potestat de dogmatitzar i jutjar altres, quan els altres no son mes que el nostre mirall, per reflexar les nostres pròpies mancances i poder així créixer i madurar.