dimarts, 2 de novembre de 2010

L'espiritualitat d'Antoni Gaudí

Antoni Gaudí va ser un contemplatiu de la realitat. Pel fet d'estar malalt des de petit, va passar Ilargues hores en solitud i silenci contemplant la natura i interioritzant les seves llicons. Aquest habit contemplatiu el va acompanyar tota la vida. EII deia que aprenia en el Ilibre obert de la natura: "Aquest arbre proper al meu obrador: aquest és el meu mestre!". L'escultor japonés Etsuro Sotoo, que treballa des de fa trenta anys al temple de la Sagrada Família, diu que els campanars del temple s'inspiren en una herba que floreix en el camp de Tarragona que s'anomena "ungla de gat" i que Gaudí va poder contemplar Ilargament. Gaudí era ben conscient que cada vegada que posava una pedra privava a I'herba de créixer en aquell mateix Iloc, i als animalons de viure-hi. Per aixo glorificava les herbes del lloc en els pinacles de I'absis i els animals que corrien per allí, com les sargantanes o els cargols.

Aquesta contemplació de la naturalesa el va portar a interessar-se per la figura de sant Francesc d'Assís. Fins a sant Francesc, per als filósofs la natura era només una aparenca: el Pobrissó la va tractar com a una realitat fraternal. Per aixo deia: Germa sol, germana Iluna ... Per aixo lloava el que eren els quatre elements basics per a I'antiguitat: I'aire, I'aigua, el foc i la terra. A la taçana de la Gloria (encara no realitzada) hi intervindran tots: I'aire (els núvols amb el Credo in unum Deum), I'aigua (els quatre grans sortidors que recordaran els quatre rius del paradís), el foc (el triple teier en flames), i la terra que tot ho sustenta (que sera una plataforma que cobrirá un túnel per damunt del carrer de Mallorca i que determinara un espai subterrani, I'inframón o els inferns). Gaudí va dir que "en la mística, Verdaguer [de qui era rnolt amic] és gerrnà de sant Francesc d'Assís". L'arquitecte va fer el projecte de I'edifici de les missions franciscanes a Tanqer, que no es va arribar a realitzar i que, segons rnossen Francesc Camprubí, fou un precursor de la Sagrada Família.

Tota I'arquitectura de Gaudí és al-leqórica: la tacana del Naixement és talment un poema verdagueria fet pedra, la de la Passió és el Cantic Espiritual de sant Joan de la Creu. L'edifici de les teresianes de Ganduxer el va dissenyar a partir de la lectura de las Las Moradas del Castillo interior, I'últim llibre de santa Teresa de Jesús. A la cripta de I'església de la Colonia Güell hi va posar unes columnes inclinades de pedra basáltica a penes desbastades, per complir amb el mandat delllibre de l'Exode: "En cas d'aixecar-me un altar de pedres, no les posaras tallades, perque en manejar el ferro al damunt, ja les has profanades" (Ex 20,25). Igualment en I'arquitectura civil: el palau Güell és un homenatge al seu mecenes Eusebi Güell que va cornencar amb uns orígens foscos (els soterranis del palau) i va acabar essent un veritable senyor (les xemeneies de trencadís del terrat). El jardí de la Finca Güell, a I'actual Palau de Pedralbes, és la recreació del rnitològic jardí de les Hespérides, amb el drac de la reixa, el taronger d'antimoni i els arbres que evoca rnossen Cinto en l'Atlantida, en homenatge a Antonio López, el marques de Comillas. La Pedrera és la plasmació petria del poema l'Atlantida de rnossen Cinto, una peanya a la Mare de Déu del Roser (que no es va arribar a col-locar) i també un homenatge als seus propietaris, uns americanos, els Guardiola-Segimon.

Antoni Gaudí va estimar la litúrgia. Va participar del primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915), un fruit precoc del moviment litúrgic belga. Per encarrec del seu amic el bisbe Campins, va restaurar la Catedral de Palma de Mallorca i hi va assajar solucions que després usaria a la Sagrada Família. Gaudí va dir: "la litúrgia cristiana ens dóna llicons de la més delicada estetica pura ( ... ). Cal observar I'ús que la litúrgia fa de la Ilum, la qual és la base de tota ornamentació, puix que d'ella neixen els diferents colors en els quals es descompon".

La propera dedicació del temple de la Sagrada Família pel papa Benet XVI serà una ocasió privilegiada per donar a conèixer arreu del món la figura i I'obra de "I'arquitecte de Déu", que deia que treballava per a un client que "no té pressa". JAUME AYMAR