Tolerància i solidaritat (IV)

La Vida és tan sàvia que ens proposa les millors situacions per assolir els més adequats reptes per poder desenvolupar-nos al màxim de les nostres capacitats, és a dir la Vida és una escola de vida, i a proporció de com més aprenem majors i més complexos són els reptes que se'ns proposen. Això si, si partim de la premisa que som persones lliures, som lliures d'escollir els reptes o no:

La vida és una oportunitat, aprofita-la. La vida és bellesa, admira-la. La vida és beatitud, assaboreix-la. La vida és un repte, afronta'l. La vida és un deure, compleix-lo. La vida és un joc, juga'l. La vida és preciosa, cuida-la. La vida és riquesa, conserva-la. La vida és amor, gaudeix-la. La vida és misteri, desvela'l. La vida és promesa, compleix-la. La vida és tristesa, supera-la. La vida és himne, canta'l. La vida és combat, accepta'l. La vida és una tragèdia, domina-la. La vida és aventura, arrossega-la. La vida és felicitat, mereix-la. La vida és la vida, defensa-la. ( LA VIDA- Mare Teresa de Calcuta) Sembla fàcil no?

Però no ho és, hi ha moments o perquè els reptes els vivim quasibé com insuperables, o se'ns ajunten molts fronts oberts que esdevenen també insuperables, molts cops ens sentim impotents davant del nostre dia a dia.

La sensació d'incomprensió o fins i tot de solitud, molts cops fomentats pel cansament de l'esforç diari i de la poca tolerància i solidaritat que ens podem anar trobant pel camí, fan que l'escalinata de cada dia es faci aparentment més llarga i més dura de fer, del que en realitat és. En teoria es diu que no hem de lliutar en contra, sinó deixar-nos fluir pel corrent ja que així serà molt més fàcil el nostre avenç. Però la realitat és que la majoria de vegades decidim enfrontar-nos i lluitar (desgastant-nos) contra tot allò que ens suposa una barrera (Hem de destruïr la pedra del camí, quan podria ser més fàcil vorejar-la o saltar-la). El cert és que, i ho dic del cert, hi han accions i fets que es podrien qualificar d'insolidaris i d'intolerants que fan mal, que arriben quasibé al fons de l'ànima. Deu ser que m'ho he de treballar més...

Avui, aquest vespre, arrel d'un joc del Facebook, me n'he fet ressò: "fomentem inclusió i atenció a la Diversitat!!!!!! sinó tots aquells/es que per alguna raó són "diferents" a la norma on han d'anar a parar?? en un gueto?" Molts dels que s'omplen la boca i haurien de tenir assumit aquests principis vitals, són els que a la pràctica menys ho apliquen, simplement el tràfec diari enboira la vista i se n'obliden. Per contra, l'altra cara de la moneda, ens trobem amb uns nens, que sense saber-ne res de la teoria, ho fan espontàniament, són solidaris.

Són actors actius d'aquest fet, però a la vegada, en aquest cas, també en són víctimes. Intentaré concretar-ho el millor que sàpiga. M'estic referint, en aquest cas, en una població infantil que no ho tindrà gens fàcil en el Món. Ja des de nèixer venen amb una etiqueta marcada com si d'una estrella de David fos. En molts dels casos se'ls hi tallaràn les ales quasibé ja bé des de l'escola perquè no se'n tenen espectatives, i si no es fa des d'aquí, el seu entorn més proper, o el context social,o el món, ja se n'encarregaràn de posar-los al seu lloc, i esdevindran invisibles o membres d'un quart món que la nostra societat ni tan sols se n'adona. Quin és el seu gran pecat? simplement nèixer en el si d'una familia d'immigrants molt pobra (amb molts poblemes per subsistir), nens amb pobresa extrema (en tots els sentits) o d'etnia gitana o/i amb dèficits físics, sensorials o de qualsevol altre tipologia.

...I ens sentirem solidaris i tolerants públicament a la nostra meravellosa societat, direm en veu alta que no acceptem les discriminacions perquè som una societat madura, però ai! de qui es trobi un dia pel carrer o a l'autobús o a un comerç, algú "diferent" potser aquest algú no podrà seure on hauria de seure o no podrà entrar on vulgui o serà victima de burles ofensives si no és que arribem al grau màxim de la intolerància, l'agressió física.

Potser qui sap algun dia, per molt estravagant que sembli, l'objectiu siguis tu...!

Pd. Dedicat a tots aquells/es que no tenen veu. Un petit detall "The lost children" de Michael Jackson (la lletra és molt maca)

Continuarà.... :)