Barcelona en runes


Ser més sans

Patim una espècie de subdesenvolupament emocional que ens impulsa a certes conductes autodestructives, tant en la nostra vida pública com privada.
És urgent la recerca d'un camí que ens permeti trobar una manera de ser més sans, i aquest camí està íntimament relacionat amb l'amor i l'espiritualitat.
L'amor és el millor símbol de la salut de l'home, és tot l'oposat de l'agressió, de la por i de la paranoia, que al seu torn representen la patologia que ens desuneix.
Autor: Claudio Naranjo

Potser aquesta por i aquesta paranoia ens podrien arribar a portar a una destrucció de les nostres vides i del nostre món, i en concret una microvisió. Una ciutat costanera del nostre pais com és Barcelona. Podria obviament citar moltes altres localitats on es podria produïr un procés d'aquesta mena, però ho he fet per dues raons principals: per una banda és la meva ciutat, per l'altre és la font d'inspiració d'un projecte fotogràfic que m'ha arribat en forma de pps del fotògraf Albert Puntí. Segons la seva propia introducció pretèn fer un viatge en el temps cap al futur per documentar el que queda de la civilització en la que viu, el seu objectiu és parlar de la fragilitat dels projectes humans creant imatges que convidin a la reflexió.
El Projecte realment fa pensar, va més enllà d'una simple imatge i massa paraules enterbolirien qualsevol reflexió. Sense més preàmbuls: (cliqueu-hi)

Comentaris

Joan ha dit…
En aquests moments sembla molt oportuna aquesta reflexió respecte de la ciutat de Barcelona.

Estem vivint moments en els que es manifesta, amb tota la seva cruesa, una imatge de degradació humana: la prostitució al carrer de Barcelona.

Això ens podria portar cap a una reflexió del que considerem que és humà i el que considerem que és inhumà.

Un dia vaig parlar amb un camioner que, a la vista d'unes noies que esperaven uns clients al peu d'una carretera, va comentar: aquestes noies donen als homes allò que no troben a casa seva, salven molts matrimonis i són molt més econòmiques que els psicòlegs.

És un punt de vista de persones que es troben ofegats per la mateixa vida, engarjolats en matrimonis on no hi viu l'Amor, atormentats per impulsos sexuals irrefrenables i insaciables que, en donar-los sortida, per un mòdic preu, arrosseguen com una riuada la desesperació, la decepció, la ràbia, la frustració. Però aquesta torrentada deixa darrera seu una estela de destrucció, d'insatisfacció, de deshumanització.

Moltes persones poden pensar que això és humà. Que la carn és dèbil...

Però també es pot pensar que, això és precisament el que ens allunya de la humanitat.

Provablement una bona definició del que significa ser un ésser humà autèntic la podem trobar a l'Evangeli, que ens porta a una profunda reflexió i meditació:

Text de l'Evangeli (Lc 6,27-38): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors! I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany. Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

Tanmateix, també podem trobar, fins i tot a la llista d'avanpassats de Jesucrist a persones com Rahab, de qui es diu que fou una dona de la vida.

Una de les avantpassades de Jesús fou Rahab, que apareix en la seva genealogia, i que fou una prostituta, que és el que vol dir ZOONAH (en arameu), i PORNE (en greg)

Podem llegir a Hebreos 11;31: Per la fe, Rahab la ramera, no va morir juntament amb els desobedients, sinò que va rebre als espies amistosament. (Sembla ser que aquest personatge va preferir arriscar la pròpia vida ocultant als espies enviats pel poble d'Israel a Jericó).

I a Joshué 6;23: I els joves espies van entrar, i treieren a Rahab, i al seu pare i a la seva mare, i als seus germans i tot el que era seu; i també van treure a tota la seva parentela i la van posar fora del camp d'Israel.

Doncs APA, a reflexionar i a meditar...

Per cert, de les imatges de la Barcelona destruïda, al menys queda el consol de que en totes les imatges la vegetació i arbres poderosos tornen a recuperar el control de l'espai.

Una abraçada

Entrades populars