Reflex de la Vida


Hi havia una vegada un ancià que passava els dies assegut al costat d'un pou a l'entrada del poble. Un dia, un jove se li va apropar i li va preguntar:
- Jo mai no he vingut per aquests llocs... Com són els habitants d'aquesta ciutat?
L'ancià li va respondre amb una altra pregunta:
- Com eren els habitants de la ciutat de la qual véns?
- Egoistes i malvats, per això m'he sentit content d'haver sortit d'allà.
-Així són els habitants d'aquesta ciutat -, li va respondre l'ancià.
Un poc després, un altre jove es va apropar a l'ancià i li va fer la mateixa pregunta:
- Vaig arribant a aquest lloc. Com són els habitants d'aquesta ciutat?
L'ancià, de nou, li va contestar amb la mateixa pregunta:
-Com eren els habitants de la ciutat d'on véns?
-Eren bons, generosos, hospitalaris, honestos, treballadors.
Tenia tants amics que m’ha costat molt separar-me’n.
- També els habitants d'aquesta ciutat són així-, va respondre l'ancià.
Un home que havia portat als seus animals a prendre aigua al pou i que havia escoltat la conversa, quan el jove es va allunyar li va dir a l'ancià:
- Com pots donar dues respostes completament diferents de la mateixa pregunta llança per dues persones?.
- Mira - li va respondre, cada un porta l'univers al seu cor. Qui no ha trobat res bo en el seu passat, tampoc no ho trobarà aquí. En canvi, aquell que tenia amics a la seva ciutat, trobarà també aquí amics lleials i fidels.
Perquè les persones són el que troben per si mateixes. Troben sempre el que esperen trobar.
TOT EL BO I EL BELL DE LA VIDA
QUE NECESSITES EL PORTES DINS DE TEU.
SIMPLEMENT DEIXA'L SORTIR.

Conte Sufí
Aquest conte sufí descriu d'una manera molt clara com ha d'arribar a esdevenir l'èsser humà. Alliberant-nos de les nostres pors, inseguretats, prejudicis ... respecte els altres i nosaltres mateixos, serem capaços de veure amb la puresa del nostre cor, veure bondat on altres i veuen maldat, llum on hi es veu foscor.

Comentaris

Entrades populars