Per a pensar un minut (4)

La meva pregària

És un plany

que no extrapola

del dolor el seu sentit.

És un prec

que no imagina

que tot l’univers el sent.

És un goig

Que no es creu pas

alegria universal.

És un cant

que no s´escolta

com si fos a si mateix.

És un doll

que surt de l´ànima

com si fos un respirar.

És un plor

que el cos lamenta

perquè no es pot amagar.

És un prec

Que jo m´invento

pel que no puc atrapar.

És un salt

que el meu cor sent

per no estar en lloc absent.

És un bes

Que surt dels llavis

puix no saben més parlar.

La meva pregària és muda

Car no sap dir estimar.
A quin Déu es dirigeix

Puix que Déu està pertot?

De quin dimoni s´enfuig

Si fugir ja és demoníac?
A quin àngel s´encomen

Si l´àngel vetlla per mí?

No és diàleg,

No som dos:

Car pergar no és xerrameca.

No és monòleg,

No som u:

La pregària no és silenci.

Què serà doncs la pregària,

Sinó viure amb atenció,

Escoltant l´alè de Vida

Que palpita a tot arreu,

I escoltant-lo transformar-lo

Per fer-lo més bell I bo?
No és pregària inocencia

Que no vol sinó estimar?

Raimon Panikkar: La nova inocència