Existeix la vellesa?

Aquest text em va arribar a les mans ahir vespre, el trobo molt encertat i vull compartir-lo amb tots vosaltres...

Ens fem grans o ens fem vells?

Alguns de nosatres envellim, de fet, perquè no madurem. Envellim quan no acceptem les noves idees i ens tornem radicals i fanàtics.

Envellim quan tot el que és nou ens espanta i ho refusem.

També envellim quan pensem massa en nosaltres mateixos, en els nostres límits, en les nostres malalties i ens oblidem dels altres.

Envellim si deixem de lluitar, de fer el que podem, de moure'ns. Tots estem matriculats a l'escola de la vida, on el Mestre és el Temps.

La vida només pot ser compresa mirant cap enrere. Però només pot ser viscuda mirant cap endavant.

En la joventut aprenem, amb l'edat comprenem...

Els homes i les dones som com els vins: l'edat fa malbé els dolents, però millora els bons.

Fer-se vell no és preocupant; fer posat de vell i comportar-se no com a persona gran, sinó com un vell atrotinat, si que és preocupant. El cos es fa vell, però l'esperit i l'ànim pot ser jove i fer-se gran sense envellir.

Fer-se vell amb saviesa no és envellir.

En els ulls del jove s'hi veu cremar la flama, en els del vell hi brilla la llum.

D'aquesta manera, no existeix l'edat, som nosaltres qui la creem. Si no creus en l'edat, no envelliràs fins el dia de la mort.

Personalment, jo no tinc edat; tinc vida.

No deixis que la tristesa del passat i la por del futur facin malbé l'alegria del present.

La vida no és curta; son les persones les que semblen mortes massa aviat. Fes del passatge del temps una conquesta i no una derrota.

És veritat que no hi ha joventut sense amor ni vellesa sense dolor, però el dolor es pot viure amb amor.

Recopilat i escrit per fra Lluís Vila